Jo he triat aquesta foto perquè em van dir que la noia que surt s'assembla a mi, no només per el físic sinó per el caràcter que aparenta.

Pel que fa el dibuix sembla un dia de primavera, per la forma de vestir, concretament un diumenge en que la gent encara no ha sortit al carrer.

És una imatge molt lluminosa amb colors clars.

Pel què fa els sentiments de la noia sembla que sempre vingui aquest lloc perquè en un passat, hi anava sovint amb el seu estimat.

Els 10 moments de felicitat.

• Quan desprès de un cansat i calorós mati d'estiu al campus de tennis te fiques a la piscina.
• Quan desprès de una llarga nit, aixeques la persiana i veus els sol i el cel blau davant dels teus ulls.
• Quan escolta-ho música mirant el mar, al mes de maig i principis de juny quan hi ha poca gent a la platja mentes s'ha pon el sol.
• Quan surt-ho de festa amb les meves amigues i ens passem tota la nit ballant i cantant.
• Quan una nit d' estiu em banyo al mar, que no es veu res i nedes fins a les boies amb els amics.
• Quan fas la primera banyada de l'any, amb l' aigua congelada notes que ja s'ha esta acostant l'estiu.
• Quan em poso a la dutxa desprès de un mal dia i sento que tots els meus problemes marxen.
• Quan tinc una llarga conversa per telèfon amb alguna de les meves amigues.
• Quan et capbusses i et quedes dintre l'aigua sembla que el temps s’haguí parat. Quan estic estirada i veig les estrelles brillar davant dels meus ulls.

La nevada

Yo creo que en mis pocos años de vida nunca había visto una nevada así y menos aquí en Palafrugell.
Al principio fue divertido y estaba muy ilusionada porque nevaba, salí con mis amigas del instituto y jugamos con la nieve, esto me encantó y pensé ¡ que bien!. Cuando llegué a casa comimos y pensé podre ver un rato la televisión y salir con las amigas a pasear por la nieve, pero en aquel momento vino el desastre, se fue la luz. Esto cambió mis planes, no pude ver la televisión ni salir con mis amigas porque no había luz en la calle, hacía mucho frió y nevaba demasiado para salir, esto no me gustó.
Lo peor fue que durante los dos días siguientes no tuvimos luz y pasamos mucho frió en casa, las calles quedaron sucias y resbaladizas, pero también tuvo sus ventajas porque durante casi toda la semana no fuimos al instituto y también cada mañana iba a jugar con mis amigos a tirarnos bolas de nieve.
Esta es mi opinión sobre la semana blanca que hemos tenido.

Por ti

Es primavera y las rosas son rojas
donde los almendros florecen verdes y yo te veo llegar
fresco como la hiedra y la brisa del mar.

Cuando te miro sé que en ti veo calor, refugio y paz
calido amor de juventud, divino tesoro que me toca
el corazón.

Amor mío, amor fugaz que vuela en el aire buscando
su hogar y encuentra sosiego en mi despertar.

Miro el cielo y pienso en ti, buscando una estrella
que brille como el amor que siento por ti.

Puedo amar, puedo querer, pero no puedo olvidar
lo que siento y significas para mí,
grata obsesión que despierta en mí mucha pasión.

Te quiero y deseo estar junto a ti cada día muriendo de
amor por ti.

Frena Càndida, frena!

Frena, Càndida, frena! és un dels llibres que m'agradat més.

Aquest llibre el va escriure Maite Carranza al 1958 per la editorial cruïlla

Aquest estiu estava a casa de una amiga i em va ensenya el que li van regala per el seu complanys, una d' elles aquest llibre. El vaig veure i encoriosída vaig llagir el resum del final, em va intriga i li vaig dir a la meva amiga si quan acabes de llegir-se'l me'l podria deixa i amb va dir que si.
Van passar uns quants messos i de cop un dia vaig anar a casa seva i em va dir ja te'l pots emportar, el vaig comença a llegir aquell mateix dia.
Tracte de una noia de la meva edad, 14 anys, que s'adona que vol menjar-se el món, fer-ho tot el seu rollo: anar de compres sola, tenir moto, tenir claus de casa seva, anar de festa i disfruta el màxim la vida. Però hi ha alguna cosa que no li surt prou bé.
Bueno, esperu que si el llegiu ús agradi.

Jo li recomaneria a les noies entre 13-16 anys.

A mi aquest llibre m'agrada perquè ve a explicar una mica la cituació de una noia de la meva edat i si mès no mi sentu una mica identificada.

EL MÓN

En el món hi ha tot tipus de gent, de tots els colors, de totes les formes, de tots els caràcters...
Podem dir, que també hi ha gent de tots els colors i races.
Gent de totes les formes, altes, baixes, grans, petites...
El caràcter és el més complicat: n' hi ha de simpàtics, antipàtics, carinyosos, llepafils, bocamolls, (d'aquelles que no els hi pots explicar cap secret!), somiatruites...
En fi, tothom és semblant però en el fons som molt difarents.

la caricatura

Es una chica alta como una palmera y delgada como un espagetti. Su piel es del color de las naranjas dulces como las de valencia.
Tiene la cara redonda como una pelota, sus ojos son como dos cerezas de color marrón como la miel . Su nariz es respingona y pequeñita, tiene los labios gruesos como una cremallera, lo único es que no se pueden cerrar.
su pelo es de un color anaranjado como una zanahoria rayada, en forma de escarola y de espirales igual que las pastas que ponemos en la sopa.
Lo que le hace mantenerse en el suelo son esos pies tan grandes de payaso divertido, igual que su carácter alegre y optimista.

EL CUARTETO

El invierno desolador

Era un dia de invierno congelador

donde el calor se hacia el dormilón

donde el amor no llegaba al corazón

hasta que el verano fue animador.

EL COLZE

El colze no és una de les parts més boniques del cos ni una de les mes vistes. Hi ha molts tipus de colzes encara que no ens en adonem, colzes més amples, més estretes, amb cicatrius, amb pell reseca, colzes més bonic que altres...

El meu colze dret és una part molt important per mi perquè fa dos anys amb va passar una petita tragèdia. Era per la festa major del poble i amb totes les amigues vam anar a la fira, vam pujar a dos atraccions, una d'elles “els torus”. En “els torus “ normalment es cau i jo vaig caure amb tanta mala sort que no sé com em vaig trencar el colze.
Quan vaig arribar a l’hospital el metge em va fer una radiografia i em van dir que m’havien d’operar.

Aquesta part m’ha quedat marcada per la resta de la meva vida.

I tinc una cicatriu bastant gran però que no em fa res d’ensenyar, la única cosa que és molesta és a l’estiu que haig de vigilar que no em toqui gaire el sol a la ferida perquè sinó em queda més marcada.

LA MEVA PEL·LÍCULA PREFERIDA

Una de les pel.lícules que m'agrada més és la de !porque lo digo yo¡ feta a l'any 2007 pel director Michael Lehmann i protagonitzada per les actrius Diane Keaton, en el paper de mare i Mandy More com el de la filla.

Es tracte d' una comèdia romàntica i explica la història d'una mare que te tres filles i les dos grans estan casades i la petita no. La mare no vol que la seva filla petita acabi com ella en els fracasos de l' amor i li busca desperadament un novio.

La mare posa un anunci a internet i els i fa entrevistes per saber quin és el millor per la seva filla.

La filla coneix dos dels noi que la mare ha parlat i no sap quin dels dos triar.

A partir d' aquí us aconsello que la mireu. Us ho passereu molt bé!

EL MEU NOM

Eva vol dir la primera dona de la humanitat,sobre tot,a la meva mare li va fer molta gràcia,el meu pare li agrada perquè és curt i a mi m' agrada perquè no és un dels noms mes posats però a vegades em molesta quan diuen "eh! va"que em de martxar i penso que sóc jo.Quan era petita, a la guardaria els nens hem deien "leva" perquè els pares deien mireu l'Eva que fa... i ells ho varen entendre com a "leva".Algunes persones grans carinyosament "beva" però a mesura que he anat creixent tothom m'ha dit Eva.A casa no sabiem quin nom d' aquest tres posar-me,Eva,Clara,Mònica.Clara no me'l van posar perquè un dels meus avis tenia un resteurant-bar i Clara significava cervesa amb llimunada, i l'avi va dir que no li posesin Clara.Mónica va ser el que els va fer dubtar però finalment va guanya Eva.Com hi ha 65 mil persones a Catalunya aproximadament unes de elles som jo i la meva tia.A mi també m' agrada Judith però estic contenta de dir-me Eva perquè és curt, és maco i no ni ha masses.

LA MEVA FINESTRA

Això es el que veig quan em desperto.
Tinc la muntanya de Begur davant meu, què m'ha inspira naturalesa.
Estic a les afores de Palafrugell anant cap Esclanyà.
La meva habitació està encarada a l' est per on surt el sol això fa que em desperti a vegades més d' hora.
A les nits si em costa dormir des de la finestra puc veure les estrelles i somiar desperta.
Quan estic trista i veig el paissatge blau i verd, fa que em doni més energia per continuar el dia.
Aquest paissatge m'ha vist crèixer des de que tenia set anys.